JORDI MARCET Y ROSA VILA-ABADAL o l'interés pel relat i el procés

Diuen Marcet i Vila-Abadal a la seva pàgina web: “El procés de creació i d’elaboració de la nostra obra és fruit del treball en equip dels dos: la nostra metodologia de treball és: dos pensaments + comunicació + debat = materialització a quatre mans de cada obra “.

Els artistes, convidats per María Bofill a aquesta exposició, que gira al voltant d’aquesta reconeguda artista, es preocupen especialment del procés artístic, de la influència de l’entorn en què viuen habitualment -el medi rural prop de Vic-, del concepte, de la idea que, després d’un treball conjunt, es plasma en obres, en instal·lacions, en performances. Quan va sorgir i es va difondre el conceptualisme en els anys 60 i 70 els nostres artistes ja es van interessar pels seus postulats. De fet, el conceptualisme sorgeix com a reacció al formalisme que, entre altres, havia defensat Greenberg. Des de llavors tot s’ha interrelacionat. Així Marcet i Vila-Abadal han considerat que la seva creativitat artística es basa en la ceràmica, però els seus plantejaments acullen també la pintura, l’escultura, la música, el disseny i tot el que serveixi per expressió d’una idea, un plantejament. Partim també de la preocupació per la tècnica, pels materials, per la força del foc, per la bellesa, pel color que sempre tenen present els artistes. Però insisteixo, la idea és més important que l’objecte o la seva representació física. La idea de l’obra preval sobre els seus aspectes formals quedant la resolució de l’obra com a mer suport.

Marcet i Vila-Abadal consideren que, quan van començar a tacar-se les mans amb l’argila o la porcellana, concretaven més les seves obres i eren més historiades, però que, amb el temps, han passat a ser més abstractes i més simples en sentit que deia Mies van der Rohe que menys és més. Rosa és més escultora i Jordi és més pintor. En les seves obres més recents hi ha una gran preocupació per la vida, la creativitat, la natura, l’evolució de les persones. A “Orígens” van recórrer al Gènesi per plasmar en diferents fases, la foscor, el sorgiment de la vida vegetal, l’esplendor de la natura, el naixement de l’home, el sorgiment del grup i, finalment, els sentiment, les emocions, el amor, la religió, la fe i les creences, el progrés, les cultures. En resum, el descobriment de nosaltres mateixos. El desenvolupament del concepte es basava en diferents elements i en la repetició de dits, cares, una mena de tessel·les que es van encaixant i en tot el que serveix per al desenvolupament sorprenent del missatge.

Com a bons conceptualistes, i sabent que la paraula i el text formen o poden formar part de la creativitat, Marcet i Vila-Abadal expliquen els seus processos. A “Encaix”, un vídeo de 42 minuts, mostren les seves preocupacions artístiques, les seves inquietuds socials, les formes de treball, el seu taller i la seva forma de treballar. Sabem que ells es preparen el dúctil caolí per obtenir la porcellana més mal·leable, es preparen els seus propis colors i les gammes dels mateixos, tallen les peces que després s’han d’incrustar per formar una escultura, una pintura o una pinto-escultura, el procés d’esmaltar, el forn i després el projecte, el dibuix i la idea s’aniran component les pintures que en aquell vídeo versaven sobre la boira, la mar, el gel, l’herba, la terra, el foc, la nit, la llum . Fenòmens que configuren una manera de vida en un lloc determinat. L’encaix de les peces, a manera de tessel·les d’un mosaic o marqueteries d’un moble, s’acomodava a la idea de quietud, d’ascens, de força, de calma. El color s’adaptava al requerit. Vermell-foc, gel-blanc, mar-blau, nit-negre, etc.

Parlava de la reiteració. La reiteració en poesia pot reforçar a un subjecte, o pot exaltar una idea. Marcet i Vila-Abadal transmeten les idees i conceptes a través de la reiteració. Quin significat tenen aquestes peces que encaixen i es disposen per formar una pintura? Són peces diferents a les que cal buscar que s’incrustin bé en la disposició rítmica requerida. És una altra forma de pintar. És una altra forma d’aconseguir un volum.

Les obres que es presenten en aquesta exposició parteixen totes de la reiteració. Uns cubs es constitueixen en superfície per una sèrie de petits tubs en blanc i blau. La seva geometria és intencionadament imperfecta. Una altra escultura està constituint un pont o potser una altra forma suggerent d’enllaç i la seva epidermis presenta uns cilindres que s’agiten al vent. Una altra peça el·líptica de rugosa superfície conté uns tubets blancs que sembla que tinguin vida, es mouen, volen sortir del empresonament. Finalment veiem una pintura constituïda per infinitat de peces cilíndriques multicolors. Unes obres extraordinàries, unes obres suggerents, unes obres que indueixen a pensar, unes obres que ens empenyen a preguntar moltes qüestions, unes obres que … Reiteració. També es podria dir que la reiteració, tal com la desenvolupen els nostres artistes, és una manera de passar de la unitat a la multiplicitat; el blat que es oneja pel vent, les cares repetides que parlen de la humanitat, les tessel·les que fan referència al vent o per força ascendent del foc. En el fons, l’art és una reflexió sobre la naturalesa i sobre la vida. No vindria malament recordar als artistes del Land-art, que és una altra forma d’conceptualisme, per recordar que l’art i la naturalesa van de la mà. Aquestes obres exposades a Muel empenyen a pensar en la naturalesa, en l’escorça dels arbres, a les superfícies, a la pell, a la vida, en nosaltres. També va bé recordar a Louise Bourgeois quan deia que l’art tracta de la vida.

Catàleg de l’exposició:

MAESTROS DE LA CERÁMICA Y SUS ESCUELAS
MARIA BOFILL
SALA D’EXPOSICIONS “ENRIQUE COOK”
14 de novembre 2014/ 1 de febrer 2015
Taller-Escola Ceràmica de Muel

Ricardo García Prats
2014